Elogi de la feblesa

L'Elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien, és un llibre que narra (amb el mètode de diàleg) la història d'un discapacitat de paràlisi cerebral (Alexandre Jollien) que tot i les seves dificultats va superant poc a poc tots els obstacles que se li presenten fins a poder assolir el seu objectiu: sentir-se cada vegada més integrat en el món que l'envolta i poder arribar a cursar una carrera universitària (filosofia, en el seu cas).

El llibre esta escrit en forma de diàleg, un diàleg que es desenvolupa en boca de dos personatges: Alexandre Jollien (el discapacitat) i Sòcrates (filòsof). Al llarg del llibre Jollien explica la importància que ha tingut la filosofa a la seva vida, l'ha ajudat a lluitar contra la irracionalitat, la por, la crueltat, a agafar confiança en ell mateix i a acceptar-se. Ha estat gràcies a la filosofia (i especialment a la filosofia de Sòcrates) que ha pogut assumir la seva discapacitat i ha tingut la força d'auto superar-se fins a poder acomplir els seus objectius. 

És, des del meu punt de vista, un llibre excel·lent, aquesta lectura m'ha fet pensar sobre molts aspectes que mai m'havia plantejat, com el concepte de normalitat, amistat, educadors, amor, esforç, etc. 

Recomano plenament aquest aquest llibre a tots els amants de filosofia i del saber, estic segura que en ell hi trobaran noves qüestions a plantejar-se.