L'autor plasma
sobre el paper les diferències entre els infants i els adults, mentre que els
nens són criatures plenes de curiositat i ganes d'experimentar les seves
possibilitats i les del seu entorn, les persones grans només s'interessen per
les xifres i els nombres, han perdut la capacitat de sorprendre's per tot allò
que els rodeja, ja no recorden el que és ser un infant.
Crec que és
important que com a futurs mestres donem importància no només als coneixements,
sinó també als sentiments que cadascú rep enfront la vida i que eduquem als
nostres alumnes no només per que obtinguin una formació, sinó també per fer-los
capaços de no perdre la il·lusió cap a les coses que ens envolten.
En relació amb això, m'agradaria destacar la dedicatòria del llibre:
Demano perdó als infants d'haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una excusa seriosa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho comprèn tot, fins i tot els llibres per a infants. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa fam i fred. Vegeu si li cal ser consolada. Si totes aquestes excuses no basten, vull dedicar aquest llibre a l'infant que fou aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat per ser infants. (Però pocs se'n recorden.) Corregeixo, doncs, la dedicatòria:
A LÉON WERTH
QUAN ERA INFANT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada