El passat dijous 8 de novembre vaig anar al cinema a veure la pel·lícula Fènix 1123. Sempre m'havia cridat molt l'atenció aquella noticia que va commocionar a tanta i tanta gent. No entenia com l'Èric Bertran, un nen de 14 anys, havia sigut capaç de tenir tanta valentia i seguir fil per randa els seus ideals.
Desprès de veure la pel·lícula un pensament em rondava pel cap: és increïble com tothom infravalora els sentiments i la força dels que no són majors d'edat i com la por sovint ens cega i ens fa fer costat a aquells que no ho mereixen.
És una bona pel·lícula, plena de valors que sovint oblidem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada