Tots tres conceptes estan íntimament relacionats: entenem per sol·licitud l'acte d'intentar entendre al nen més enllà de la superfície o del que veiem aparentment. Per exemple, si un nen no té una bona conducta, el professor sol·lícit no es limitarà a castigar-lo, sinó que es preguntarà quina ha estat la situació que ha pogut portar a aquest nen a comportar-se d'aquesta determinada manera, per quina situació esta passant, etc. Un cop el professor hagi pogut assimilar els motius de l'acte del nen, haurà de fer ús del tacte.
Així doncs, el tacte consisteix en saber abordar els diferents problemes o situacions que es presentin sense que el nen se senti incòmode o intimidat, intentant crear un bon clima dins del qual l'alumne pugui ser conscient del que ha passat i que alhora permeti que se senti a gust a l'hora d'expressar-se.
I per últim, la sensibilitat és la relació que s'estableix entre alumne i professor. Els nens, tenen per naturalesa la sensibilitat d'entendre a partir dels gestos o expressions corporals l'estat d'ànim de les persones i per tant dels professors. Per aquest motiu, un professor sensible serà aquell que transmeti i faci viure la seva assignatura amb ganes i il·lusió, creant un ambient de classe i una atmosfera adequada al conjunt i on cada alumne pugui sentir-se tant còmode que la classe sigui per ell un lloc on s'hi trobi completament a gust.
Tenint en compte aquests tres conceptes, podem veure que a una persona sol·licita li serà més fàcil tenir tacte i sensibilitat, ja que només aquell que intenta entendre els seus alumnes, és el que pot arribar a endevinar com els agradaria que els tractessin o fins i tot que es el que senten a cada moment.
Personalment, penso que fer una lectura del llibre de Max Van Manen és molt interessant i t'ajuda a entendre com tractar moltes situacions ens les que abans no hauries sabut ni per on començar. Però tot i els conceptes i les instruccions que ofereix aquest llibre, crec que tant la sol·licitud, com el tacte o la sensibilitat, són comportaments que no s'aprenen d'un dia per l'altre, i que requereixen molta paciència, practica i trobar-se més d'un cop en una situació complicada on fer ús d'aquests coneixements i valors. He de reconèixer, però, que la lectura d'aquest llibre m'ha fet traslladar més d'un cop en experiències de fa uns anys i en alguns fragments he vist reconeguts tan positiva com negativament a alguns dels professors que he anat tenint al llarg del temps. Així doncs, penso que aquest llibre pot resultar molt instructiu i necessari per a totes aquelles persones que vulguin dedicar-se al món de l'educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada