Lorenzo Milani

Lorenzo Milani fou un capella Italià que es va comprometre amb les classes més desafavorides (sobretot la rural).

Antigament es feien uns exàmens per poder accedir al que en l'actualitat seria el batxillerat. Per la gent de poble aquesta proba era difícil de superar, Milani va demostrar que la gent de classe rural també tenia coneixements, però que eren d'un altre tipus (ells sabien el nom de tots els arbres, etc).

Milani no suspenia a cap dels seus alumnes, creia que tothom estava capacitat per estudiar i fins que tots els seus alumnes al complet no entenien un concepte, no avançava la classe fins que tots ho havien pogut assimilar. 

No posava deures, estudiaven cada dia dotze hores i no disposaven de cap de setmana, l'objectiu era recuperar els anys d'endarreriment cultural a causa de la vida rural (no és que no tinguessin cultura, però els seus coneixements eren diferents que els de la gent de ciutat)

No existia la típica relació alumne-professor tots s'ajudaven entre ells i aprenien junts. Milani només ensenyava de forma estricta la llengua Italiana, volia que aprenguessin a escriure i parlar bé, era una arma per lluitar contra la classe dirigent. 

Cada dia llegia el diari als seus alumnes i a partir d'aquest aprenien noves paraules. Amb aquest mètode també aprenien a llegir entre línies i a comentar. 

Barbiana era una escola laica, tot i que Milani era capella mai ensenyava la religió de forma adoctrinadora, l'ensenyava des d'un punt de vista cultural. Volia que els seus alumnes assolissin la llibertat a partir de la cultura, tenir criteri propi, capacitat d'autonomia.

Personalment la seva pedagogia em fascina, m'agrada la importància que tenen per ell les paraules i l'art d'expressar-se, sempre he pensat que el llenguatge i la bona expressió és l'arma més poderosa. 

M'agrada la metodologia que utilitza, actualment donem molta importància a les notes i exàmens com a mètode d'avaluació, penso que com fa Milani (o com va comentar Pilar Benejam a la conferència) no hauríem de suspendre mai a cap alumne ja que tots estan capacitats per a aprendre, l'únic que cal és explicar-los-hi les coses una i altre vegada fins que tots els alumnes hagin assimilat i entès els conceptes. 

M'agrada que fomenti la relació d'igual a igual i que els alumnes es puguin ajudar entre ells i per sobre de tot que els expliqui la religió des d'un punt de vista cultural i sense intenció d'adoctrinar, d'aquest motiu atorga llibertat de decidir als propis infants per ells mateixos si volen o no volen creure-hi sense estar influenciats en la seva decisió.