dimecres, 31 d’octubre del 2012

El tono en la enseñanza

El tono en la enseñanza de Max Van Manen, és un llibre que descriu a través d'exemples, com haurien de ser uns bons pares i professors a partir dels conceptes de sensibilitat, sol·licitud i tacte. 

Tots tres conceptes estan íntimament relacionats: entenem per sol·licitud l'acte d'intentar entendre al nen més enllà de la superfície o del que veiem aparentment. Per exemple, si un nen no té una bona conducta, el professor sol·lícit no es limitarà a castigar-lo, sinó que es preguntarà quina ha estat la situació que ha pogut portar a aquest nen a comportar-se d'aquesta determinada manera, per quina situació esta passant, etc. Un cop el professor hagi pogut assimilar els motius de l'acte del nen, haurà de fer ús del tacte. 

Així doncs, el tacte consisteix en saber abordar els diferents problemes o situacions que es presentin sense que el nen se senti incòmode o intimidat, intentant crear un bon clima dins del qual l'alumne pugui ser conscient del que ha passat i que alhora permeti que se senti a gust a l'hora d'expressar-se. 

I per últim, la sensibilitat és la relació que s'estableix entre alumne i professor. Els nens, tenen per naturalesa la sensibilitat d'entendre a partir dels gestos o expressions corporals l'estat d'ànim de les persones i per tant dels professors. Per aquest motiu, un professor sensible serà aquell que transmeti i faci viure la seva assignatura amb ganes i il·lusió, creant un ambient de classe i una atmosfera adequada al conjunt i on cada alumne pugui sentir-se tant còmode que la classe sigui per ell un lloc on s'hi trobi completament a gust. 

Tenint en compte aquests tres conceptes, podem veure que a una persona sol·licita li serà més fàcil tenir tacte i sensibilitat, ja que només aquell que intenta entendre els seus alumnes, és el que pot arribar a endevinar com els agradaria que els tractessin o fins i tot que es el que senten a cada moment.

Personalment, penso que fer una lectura del llibre de Max Van Manen és molt interessant i t'ajuda a entendre com tractar moltes situacions ens les que abans no hauries sabut ni per on començar. Però tot i els conceptes i les instruccions que ofereix aquest llibre, crec que tant la sol·licitud, com el tacte o la sensibilitat, són comportaments que no s'aprenen d'un dia per l'altre, i que requereixen molta paciència, practica i trobar-se més d'un cop en una situació complicada on fer ús d'aquests coneixements i valors. He de reconèixer, però, que la lectura d'aquest llibre m'ha fet traslladar més d'un cop en experiències de fa uns anys i en alguns fragments he vist reconeguts tan positiva com negativament a alguns dels professors que he anat tenint al llarg del temps. Així doncs, penso que aquest llibre pot resultar molt instructiu i necessari per a totes aquelles persones que vulguin dedicar-se al món de l'educació. 

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Franceso Tonucci

El passat 25 d'Octubre, els alumnes d'educació primaria de la universitat Ramon Llul, vam tenir la sort de poder assistir a una conferència de Francesco Tonucci.

Francesco Tonucci, també conegut sota el pseudònim "Frato", és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià que té per objectiu aconseguir una bona educació pels infants i tirar endavant un projecte anomenat "la ciudad de los niños".
Aquest projecte crítica l'estructura actual de les ciutats i pretén que els nens siguin el centre de l'estructura urbana, ja que considera que són estimats per la majoria de la gent i són capaços de representar les necessitats de les altres categories socials i generacions desadvantatjades (la tercera edat, els minusvàlids els pobres, els estrangers...).


Durant el transcurs de la conferència va tractar diversos temes, d'entre els quals m'agradaria destacar els següents: la tecnologia a les escoles i les aules.

La tecnologia a les escoles: Francesco Tonucci creu que la tecnologia és molt poderosa, però que s'ha de saber utilitzar. Té por de que la virtualitat substitueixi la relació "clàssica" entre els nens (trobar-se físicament, jugar cara a cara, etc). Així doncs, defensa que la utilització de la tecnologia a les classes pot aportar grans avantatges en mans de bons professors que sàpiguen regular-ne l'ús. 

Les aules: Tonucci defensa que els nens necessiten moure's, interaccionar i canviar d'entorn per poder deixar enrrere l'assignatura anterior i concentrar-se amb la que estan fent en aquest moment. Per tant, ell proposa un model diferent d'aules: vol la ruptura de les aules clàssiques perquè totes son molt semblants entre elles, i en lloc seu proposa crear tallers, laboratoris, etc on poder estudiar cada matèria en un ambient diferent.

Personalment penso que va ser molt interessant poder assistir a aquesta conferència, em va fer reflexionar sobre molts àmbits educatius que no m'havia plantejat mai.


dijous, 25 d’octubre del 2012

Presentació




Hola, sóc una alumne del primer curs d'educació primària de la universitat Ramon Llul (Blanquerna) de Barcelona. Com a projecte individual per l'assignatura de GITIC, ens han demanat que creem un bloc en el qual hi aniré penjant tant conceptes treballats a classe com notícies o documents que trobi interessants i que estiguin relacionats amb temes educatius. Així doncs, aquest és el meu DPA, espero que us agradi i en gaudiu.